Volta de creueria

L' església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller està situada a la plaça de la Constitució, de la qual n'és l'edifici més emblemàtic. El primer temple va ser creat per Ferrer de Sant Martí, paborde de Tarragona, que havia estat beneficiari del Repartiment fet per Jaume I. Aleshores el temple ja es va posar sota l'advocació de Sant Bartomeu. L'any el temple primitiu ja estava en estat ruïnós i es va començar a edificar un nou buc de tall més adequat a les necessitats de la població. L'any l'arquebisbe fra Joan de Déu, bisbe auxiliar de Mallorca, va consagrar el nou temple. L'església tenia la façana principal allà mateix on ara hi ha el portal lateral, o portal de Dalt.

Encara s'hi pot veure un portal de mig punt cegat i, damunt, un finestral de tradició romànica. La capçalera es trobava allà on ara hi ha el carrer de Joan Baptista Ensenyat i s'hi pot veure un finestral de gust romànic. Després de l'atac i saqueig dels turcs de , hom decidí construir una fortificació que tancàs el recinte de l'església i el fossar i servís de refugi de la població en cas d'un nou assalt. D'aquesta fortificació encara se'n conserva la porta del carrer de Santa Bàrbara.

També es construí una gran sagristia per servir de refugi i alhora complir les funcions de sagristia. Aquesta nova obra es posà en marxa a finals del segle XVII. El mestre major de les obres va ser Lluc Mesquida i Rosselló. Es varen construir sis trams, a més del presbiteri.

Al carrer de Joan Baptista Ensenyat es poden veure les pedres cantoneres de l'església barroca i una part de la murada del fort, amb espitlleres, que va ser aprofitada com a una de les parets de l'església. El Rafel Torrens beneí les noves obres, quan no estaven encara acabades.


  • Santa Maria de Vallbona de les Monges - 24;
  • normas apa para citas web?
  • Santa Maria de Vallbona de les Monges - 24 | En la intersecc… | Flickr.
  • mujer viuda busca.
  • Menú de navegació.

Es varen iniciar el , sent rector Sebastià Maimó. El bisbe Pere Joan Campins posà la primera pedra. El projecte és de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Hem pedalejat en total metres i ens trobem una replaceta, que si continuem cap a la dreta eixim de Rafelbunyol. Rodem cap al nord i ens trobem una rotonda. Des d'ací, el nostre camí ix endavant a la dreta: Davant d'esta a la dreta, el camí que hem d'agafar. Este creua per damunt de dos séquies i, de seguida, ens deixa en la CV antiga N Estem sobre la Via Verda pintada de roig , apta per a vianants i ciclistes, i que s'estén en este tram des del polígon industrial de la Pobla de Farnals fins a Puçol.

La Diputació reprodueix en 3D l'Església Vella de Ginestar

Arribem a Puçol. El vorejarem per la ronda exterior seguint cap a la dreta i passem per davall de les vies de Renfe. Rotonda, seguim la direcció que portem, passem pel costat del quarter de la Guàrdia Civil i pugem el pont, camí de la platja, pel qual travessem l'autopista E A Deixem el pont i ens desviem per la part esquerra en el primer encreuament. És la carretera Travessera. Ens trobem el camí del Brosquil que seguim per la dreta i que deixem de seguida perquè s'allunya per la nostra dreta per a continuar drets sobre la carretera Travessera que portàvem en un principi.

Ens trobem el camí de l'Assagador i el seguim per la dreta per a desviar-nos metres més avant en el primer encreuament a l'esquerra. Estem ja en la marjal dels Moros i un plafó de la Generalitat així ens ho anuncia.


  • volta de creueria | Júlia Lagunas.
  • Fotos de chorreos.
  • Fotos de chorreos.

Una séquia fa de límit entre el camí i l'aiguamoll. El que tenim davant de nosaltres són basses artificials de poca profunditat que s'assequen a l'estiu i on abunden les aus de la família dels limícoles. Ho farem passant pel costat d'una torre que manté en la part alta un vèrtex geodèsic i uns miradors de fusta que servixen per a albirar l'avifauna de les llacunes d'este espai natural que estan, estes sí, sempre embassades.

En estes com en les anteriors és fàcil veure, en l'època de pas, els flamencs. Continuem vorejant les llacunes fins que arribem a la gola de l'estany on la séquia de la Ratlla desemboca les aigües brutes al mar.

LA LLOSA DE RANES

Estem sobre la gola de l'estany davant del mar i al costat d'un berenador que hem deixat uns metres arrere. Ara contornejarem la marjal per l'est, continuem el camí entre la platja i l'aiguamoll. Al poc de temps, en el km 10,2, ens trobarem el mirador més important de l'espai natural. Al costat d'unes cases hi ha un camí que partix la marjal d'est a oest i que està tancat als vehicles de motor per una cadena.

Església de Santa Maria la Major - Kerk | RouteYou

Via lliure a la bici, excepte algun hiverns plujosos, perquè l'aigua que inunda la marjal es desborda per la part central del camí i ens obliga a pedalejar sense sabates o a renunciar-hi. Ací en l'inici del camí i a la nostra dreta hi ha unes basses salobres, sense a penes canyisser que les taponen, on nien xatracs, corriols, camallargues, perdius de mar i en els talussos arenosos, els abellerols.

A l'hivern, a causa de la seua profunditat, es poden observar ànecs bussejadors com el morell cap-roig. A esta torrassa, també se la coneix com a torre del Grau de Morvedre. L'edifici principal és quadrangular, robust i reforçat per carreuó. Darrere de la torre hi ha una zona tancada amb un pou i diverses dependències. Es tracta d'un jaciment situat en terra ferma i davall del mar, en el qual es localitzen restes del primer port saguntí d'origen ibèric i romà.

Grau Vell és el jaciment nàutic més important del golf de València pels deu segles de vida, des del segle v aC. Eixim del Grau Vell per una carretereta asfaltada. Desviació a l'esquerra per un camí de nova planta tancat amb una cadena al trànsit motoritzat, i que esquiva el nou i enorme polígon industrial que asfíxia l'espai protegit pel costat oest i nord.

Andreu Julià

Encreuament amb el camí principal que voreja la marjal per ponent. Estació de bombament de la Conselleria de Medi Ambient. De nou ens podem trobar vehicles de motor. En esta zona s'han excavat recentment més basses amb aigua temporal i a la dreta sobre un monticle de terra artificial s'alça el mirador més alt de l'espai natural. Estem davall d'una gran casuarina o també anomenada pi de París encara que este arbre és d'origen australià. Des d'ací veiem més basses temporals i podem seguir el camí amb la intenció de recórrer la zona. Estem davant de l'entrada al centre d'educació ambiental de la Comunitat Valenciana, construït en l'antiga Alqueria dels Frares.

Té 3 pisos, sostre a dos aigües i un rellotge de sol. El centre disposa de sala d'exposicions, centre de documentació, sala d'actes, aules de formació, biblioteca, aules taller i laboratori. Des del camí i les basses fins a la marjal hi ha una gran extensió coberta de cultius hortícoles i, sobretot, un herbassar producte de l'abandó d'estos cultius, on llebres, conills, tórtores, cogullades i una altra gran quantitat d'aus de secà enriquixen la fauna merament aquàtica de la marjal. El nostre camí, el camí de l'Alqueria de l'Advocat la podem veure enmig del polígon , està asfaltat després de passar un barranc artificial que arreplega les aigües del polígon industrial i les aboca a la marjal.

Ens endinsem en el nucli urbà de Puçol comarca de l'Horta Nord , situat a uns escassos 14 metres sobre el nivell del mar.


get link admin